Del perquè de tot plegat
Encara que la música sigui un art abstracte pot inspirar-se en la realitat. El mateix podríem dir de la pintura d'aquest gènere. Aquesta exposició evoca dues visions d'una mateixa realitat, del nostre univers.
Les teles pintades representen una resposta emocional davant cadascun dels elements presocràtics: terra, aigua, aire i foc. Els pigments utilitzats, els colors, proporcionen una visió cromàtica d'aquests components de la matèria.
En paral·lel, les petites peces per a orquestra que acompanyen cadascuna d'aquestes pintures hi aporten una visió alternativa.
Som al segle XXI i partim del que la ciència moderna diu sobre la composició de l'univers.
Tot, absolutament tot (els cometes, les estrelles les pedres, les plantes, les neurones del nostre cervell),
està construït amb tan sols 118 tipus de peces diferents: els 118 elements químics de la taula periòdica.
Com que partim d'aquesta realitat, d'aquesta certesa, la composició musical que correspon a l'aigua (H₂O)
consta d'un tema inspirat en l'hidrogen i un altre inspirat en l'oxigen. El tema de l'oxigen tornarà a aparèixer a la música de l'aire,
acompanyat del tema del nitrogen, o el de l'heli. A la terra hi trobarem el silici evocant la composició de la sorra de les platges (SiO₂),
però hi trobarem també el ferro que dialoga amb el colorant d'òxid de ferro utilitzat a la pintura.
Al foc hi apareix el carboni, però també, novament, l'heli, que és un dels components d'aquest sol que amb el seu foc escalfa
i il·lumina el nostre planeta.
S'anomenen “terres rares” un grup d'elements químics amb propietats molt variades i singulars. A l'exposició hi trobareu també música i pintures que evoquen aquesta varietat i estranyesa.
Aquesta proposta és fruit de la col·laboració de dos artistes amb dues maneres diferents d'apropar-se a l'art i, també, de dues maneres diferents de mirar el món; dues visions, la que configura l'experiència artística i la que ve donada per l'experiència científica. Es tracta, per tant, d'una proposta interdisciplinària, situada a la cruïlla entre l'art i la ciència.
Tenim el convenciment que per les fronteres, que pels marges, que per les costures, es pot avançar molt de pressa cap a territoris encara desconeguts.
Imma Alonso i Ernest Giralt